L’’heterobaiting’, una estratègia mediàtica per amagar la narrativa queer o fer-la passar per una narrativa heterosexual
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: -
Administració de la publicació: 에스텔
Disseny de les diapositives informatives: 가리
Aquest article és la traducció de la columna publicada el 22 d’agost de 2024 per Yeon Hye-Won a Women News, un diari coreà especialitzat en els assumptes feministes, titulada “Fòrum femení: Ens roben el queer”. Feu clic en aquest enllaç per llegir l’article original.
Autora de l’article original: Yeon Hye-Won, editora i coautora de Queerdology, un llibre sobre la indústria K-pop y la cultura queer.
El tràiler de la pel·lícula LOVE in the Big City (L’amor a la ciutat gran) presentat al Festival Internacional de Cinema de Toronto (Toronto International Film Festival, TIFF). Veu en coreà i subtítols en anglès. (Font: Festival Internacional de Cinema de Toronto)
El 13 d’agost passat es va estrenar el tràiler de la pel·lícula LOVE in the Big City (L’amor a la ciutat gran). L’obra original d’aquesta pel·lícula és una antologia de l’escriptor Park Sang Young titulada LOVE in the Big City, publicada en 2019 i guardonada amb el premi Booker en 2022, convertint-se en una de les obres més conegudes en la literatura queer contemporània a Corea. El primer conte de l’antologia, Jaehee, és una història d’un narrador gai, el Heungsoo, i de la seva amiga heterosexual i antiga companya d’habitació, la Jaehee, a qui el protagonista no amagà la seva identitat queer. La relació entre els dos protagonistes no és igual que qualsevol relació típica entre una dona heterosexual exitosa i un noi gai de moda que solen aparèixer a les ficcions chick-lit. La Jaehee, una dona amb mala reputació, i el Heungsoo, que no pot revelar la seva identitat gai als qui l’envolten, decideixen compartir un pis per un home que espia a la Jaehee, i el Heungsoo utilitza la cohabitació amb ella com a cortina de fum per encobrir la seva identitat gai. Malgrat això, és el Heungsoo qui l’acompanya a la cirurgia d’avortament i li cuina la sopa d’algues(Nota 1), i és la Jaehee qui s’encarrega dels exnòvios del Heungsoo quan vénen a casa i causen problemes. La relació entre els dos personatges sembla una metàfora de la societat coreana homòfoba i misògina. Tanmateix, el tràiler de la pel·lícula els retrata com a una parella d’una comèdia romàntica. Com a persona queer, em vaig sentir molt avergonyida en trobar-me davant d’un tràiler en què ni tan sols es podia saber si el Heungsoo era gai. De fet, sota el tràiler de la pel·lícula penjat a Youtube, s’hi podien llegir molts comentaris que els entenien com a una parella heterosexual.
Nota 1. En la cultura coreana, la sopa d’algues es considera un menjar de salut per a les embarassades i les que acaben de donar a llum a un bebé. També és un menjar per celebrar l’aniversari.
En el terme queerbaiting, baiting vol dir ‘esquer’ en anglès. Un tràiler de pel·lícula editat de manera que es faci passar per una narrativa queer és un bon exemple del queerbaiting. Es va inventar aquest terme per criticar la pràctica mediàtica de llançar un tràiler aparentment queer per atreure el poder adquisitiu dels fans de la cultura queer i després mostrar una narrativa diferent del tràiler a la pel·lícula completa. Ara bé, després de veure el tràiler de la pel·lícula LOVE in the Big City, vaig pensar que també caldria inventar un terme com heterobaiting per criticar la pràctica mediàtica de transformar una narrativa queer en una narrativa heterosexual o neutralitzar la significació dels personatges queers. Com que la pel·lícula encara no s'ha estrenat(Nota 2), es desconeix el contingut de la pel·lícula, però està clar que l’obra original és una narrativa queer i és una novel·la estimada per molts lectors queers. Si la versió cinematogràfica no ha censurat la narració queer de l’obra original, per què s’hauria d'esborrar la identitat del personatge del tràiler? Per què no s’ha pogut mostrar la identitat gai del personatge al tràiler?
Nota 2. La pel·lícula es va estrenar l’1 d’octubre de 2024 a Corea.
Tràiler de la sèrie de TvN Jeongyeon: The Star Is Born (Jeongnyeon: El naixement de l’estrella). Veu en coreà i subtítols en anglès. (Font: Disney Plus Singapore)
Menys d’una setmana després de veure el tràiler de la pel·lícula LOVE in the Big City, vaig llegir una entrevista amb l’equip de producció de la sèrie Jeongyeon: The Star Is Born (Jeongnyeon: El naixement de l’estrella) que no hi apareixeria la Buyong, un personatge que té un rol important al webtoon original. Al còmic, la Buyong és un personatge central lèsbic que lidera la història. Apareix com a fan de la Jeongnyeon i després les dues s’enamoren. A la seva versió adaptada a Changgeuk(Nota 3) estrenada a l’any passat al Teatre Nacional de Corea i interpretada per la Companyia Nacional de Changgeuk de Coea, la relació romàntica entre la Jeongnyeon i la Buyong va ser tan imprescindible com la rivalitat entre la Jeongnyeon i la Yeongseo, i el drama culmina quan la Buyong es va negar a casar-se amb un home i va tornar a la Jeongnyeon. Per tant és sorprenent que el caràcter queer de la Buyong, que va aparèixer sense censura fin i tot en una obra tan tradicional com Changgeuk, es quedi esborrat de la sèrie televisiva. La raó per la qual el còmic original va ser tan estimat no només va ser perquè era una narrativa femenina basada en Gukgeuk femení(Nota 4), sinó també perquè l’amor entre les dones era al centre de la narració, per la qual va ser estimada per moltes lectores queers. Malgrat això, sembla que la relació queer entre totes dues s’esborrarà de la seva adaptació televisiva. Encara que no sigui així, és cert que l’equip de producció no fa servir la fama de l’original com a narrativa queer. Aquest és un altre cas de l’heterobaiting.
Nota 3. Changguk és una obra teatral interpretada i cantada a l’escenari per actors i actrius que canten a l’estil de pansori, un tipus de música vocal desenvolupada a Corea. Es pot comparar amb el musical modern.
Nota 4. Gukgeuk és una variació de Changgeuk i és formada només per actrius, que interpreten tots els personatges de l’obra.
Dos números del teatre Changgeuk Jeongyeon: The Star Is Born, titulats ‘Vénen els prínceps de l’època’ i ‘Se’n van els prínceps de l’època’. (Font: Teatre Nacional de Corea)
L’11 d’agost passat vaig anar a Daejeon a veure una obra teatral Això és una història sense nom interpretada per la companyia de teatre OWTTO. Daejeon ha celebrat el seu primer orgull LGTB enguany, el qual la converteix en l’única ciutat de la regió de Chungcheong que ha celebrat l’orgull. Tot i que Daejeon és una ciutat gran, encara és una regió conservadora pel que fa als drets de les persones queer. El teatre Això és una història sense nom va ser una obra en què es van improvisar escenes al moment basades en les experiències del públic queer. Es van representar històries sinceres de persones queer: l’experiència de ser censurada com a persona sexualment minoritzada, l’experiència de ser odiada i l’experiència d’haver d’amagar la seva identitat a la seva família. El que em va semblar tan important d’aquest obra com el seu contingut va ser escoltar de l’equip de producció com de difícil era produir una obra de temàtica queer en una regió conservadora. De fet, a Corea, encara són extremadament escassos l’espai i el temps on es pot parlar del queer amb seguretat. Moltes persones s’han esforçat i han lluitat amb por a l’odi per tal d’ampliar aquest temps i espai, han presentat narratives queers davant l’audiència coreana, han guanyat popularitat i han conreat una base cultural, però després, és l’heterobaiting que han impedit els avenços i els han fet retrocedir al punt de partida. En qualsevol cas, ja no vull quedar-me de braços plegats veient com ens roben les narratives queers.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: -
Administració de la publicació: 에스텔
Disseny de les diapositives informatives: 가리
Comments