Com “Into the New World” es va convertir en l’himne de la comunitat LGTB
- lgbtnewskorea
- Jun 14
- 8 min de lectura
Ningú sap com serà la indústria musical de demà. Però és evident que la d’avui canvia de manera dinàmica. En aquests temps convulsos, compartim idees i exemples per a un demà millor en la indústria del K-pop.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: Miguel, 희중
Administració de la publicació: Miguel
Disseny de les diapositives informatives: 가리
*Aquest text és una versió editada i traduïda de l’article «Com “Into the New World” es va convertir en l’himne de la comunitat LGTB», publicat el 16 de desembre de 2024 a Woojin Cha's K-pop Strategy Lab (Laboratori d’Estratègies K-pop d’Woojin Cha), que es dedica a la recerca sobre cultura popular coreana. Aquesta versió ha estat adaptada al tema del nostre projecte, i les opinions i anàlisis que s’hi presenten són propis de l’analista Woojin Cha. Feu clic aquest enllaç per llegir l’original complet en coreà.
*Autor de l’original: Woojin Cha (crític de cultura popular i K-pop)
*Exploreu més contingut de Woojin Cha's K-pop Strategy Lab a través dels enllaços següents:
Butlletins en coreà: https://maily.so/draft.briefing/about
Butlletins en anglès (LinkedIn):https://www.linkedin.com/build-relation/newsletter-follow?entityUrn=6973091416675667968
Instagram (Woojin Cha): https://www.instagram.com/woojin.re/
LinkedIn (Woojin Cha): https://www.linkedin.com/in/woojin-cha/
👉 “Into the New World”, l’himne de la comunitat
Els dies 7 i 14 de desembre de l’any passat, vaig ser davant l’Assemblea Nacional. El dia 7 es va rebutjar la moció de destitució de l’expresident Yoon Suk-yeol; una setmana després, va quedar aprovada. Com ja se sap, aquelles manifestacions van ser marcades pel K-pop i les lightsticks. Jo i la meva parella també hi vam ser amb les nostres lightsticks d’AESPA i de New Jeans. Entre les cançons que hi van sonar, la més impactant va ser “Into the New World” (Cap a un món nou) de Girls’ Generation (SNSD, per la seva sigla en el coreà romanitzat).
La cançó va tenir “Into the New World” significats diferents els dies 7 i 14. El dia 7 quan es va rebutjar la moció, transmetia determinació irresistible; el dia 14 quan es va aprovar, expressava una alegria compartida per la victòria. Just al moment que es va anunciar l’aprovació, a les cinc de la tarda del dia 14, la cançó va sonar des de l’escenari davant de l’Assemblea Nacional. En aquell instant, “Into the New World” deixava de ser només un clàssic del K-pop per esdevenir una veritable cançó comunitària.
Però, com va arribar aquesta cançó a ser part de manifestacions? Molts situen el seu origen en la protesta de les estudiants de la Universitat de Dones de Ewha (Ewha Womans University) contra la creació d’una nova facultat l’any 2016, però entremig hi ha més contextos que cal entendre. A continuació, els resumeixo.
▪️Protesta de la Universitat de Dones de Ewha el 2016
El 30 de juliol de 2016, les estudiants de la Universitat de Dones de Ewha van organitzar una protesta contra la creació d’una nova facultat que va esclatar una polèmica per ser un projecte lucratiu a canvi de reduir el nombre de les estudiants. Durant l’ocupació del campus, es va viralitzar un vídeo en què les estudiants cantaven “Into the New World” davant els 1.600 efectius policials que entraven al campus.
El motiu pel qual aquesta cançó de Girls' Generation (SNSD) va ser entonada en aquella protesta no es pot entendre sense tenir en compte la cultura pop i les xarxes socials. Aquell any, la cançó havia tornat a guanyar popularitat gràcies al programa d’audicions Produce 101, i això els va provocar un sentiment generacional a les estudiants de Ewha nascudes el 1996, que havien crescut escoltant-la i encapçalaven la manifestació. En lloc d’optar per cançons tradicionals de protesta, van triar aquesta peça que, gràcies a les xarxes socials, havia tornat a aparèixer davant elles.
Més tard, es va destapar un escàndol polític quant a una possible trama de corrupció entre la universitat i Choi Soon-sil, qui era la mà dreta de la presidenta d’aleshores Park Geun-hye i practicava el tràfic d’influències sobre ella. A partir d’aquest escàndol, les concenctracions a Ewha esdevingueren moviments massius a nivel nacional per a la destitució de l’actual expresidenta Park Geun-hye. La ciutadania que hi portava espelmes com a símbols de protesta pacífica va començar a portar espelmes LED com a resposta a la frase d’un diputat del partit de govern —“Les espelmes s’apaguen amb el vent”— i les lightsticks de K-pop s’hi van sumar com a element simbòlic, ressonant amb el ressorgiment de “Into the New World” a Ewha i configurant una nova cultura de protesta als carrers.
▪️Anys 2010: Orgull de Seül
Tanmateix, “Into the New World” ja havia aparegut abans en un altre context de protesta: és a l’Orgull de Seül, oficialment anomenat SQCF (Seoul Queer Culture Festival) en anglès. En aquell moment, però, la seva funció era més lúdica que política; era una cançó per gaudir en comunitat.
Quan es parla de la presència del K-pop a les manifestacions, no es pot ignorar el paper del moviment LGT. Durant els anys 2000, molts temes de K-pop intentaven replicar els èxits globals, molts dels quals provenien d’icones com Lady Gaga o Britney Spears, molt populars també dins la comunitat queer. El K-pop no només en va adoptar les melodies, sinó també l’estètica, i això va afavorir-ne el consum dins la comunitat queer coreana. (Tot i així, també hi ha hagut crítiques per queerbaiting.)
Llegiu la nostra traducció d’una columna de Women News sobre el queerbaiting i l’heterobaiting: Ens roben el queer: L’’heterobaiting’ dels continguts coreans
A més, després del boom de grups femenins de K-pop del 2009, les seves cançons van començar a guanyar popularitat a la comunitat queer internacional. Cap a 2010, en clubs queer de Bangkok ja es entonaven Girls’ Generation (SNSD), 2NE1, Wonder Girls, Kara i altres, juntament amb els clàssics com ABBA o Lady Gaga. Aquestes cançons van tenir èxit a Tailàndia, Indonèsia i Taiwan. Amb el terratrèmol polític de Corea el 2016, van aparèixer també en protestes polítiques en aquests països, com les manifestacions antigovernamentals a Tailàndia el 2020.
En resum, “Into the New World” va debutar a l’espai de manifestació mitjançant l’Orgull de Seül, però va adquirir un significat més polític amb la protesta de Ewha el 2016. Des d’aleshores, s’ha consolidat com una cançó que representa el sentiment de comunitat.
▪️“Into the New World” redefinida per fans i artistes
Quan Yuri, una membre de Girls’ Generation (SNSD), va animar els fans que anaven a les mobilitzacions per a la destitució de Yoon Suk-yeol, fent menció de la cançó “Into the New World”, el missatge es va fer viral ràpidament.
De fet, ja el 2017, Yuri havia expressat el seu vincle emocional amb aquesta cançó. En una entrevista amb W Korea, va explicar com se sentia en veure el vídeo de les estudiants de Ewha cantant “Into the New World”:
«Vaig veure el vídeo moltes vegades, i em va emocionar fins a les llàgrimes. Va ser un moment de gran orgull com a artista. Era exactament el missatge i les inspiracions que volia transmetre amb la meva feina, a través de la música i les actuacions. Quan vam debutar, potser no compreníem del tot les lletres; potser només ho simulàvem amb ulls brillants. Però amb el pas del temps, aquelles paraules han adquirit un significat molt més profund.»
L’any 2021, Tiffany Young també va ballar “Into the New World” en un vídeo al canal de YouTube de contingut LGTB Neon Milk, deixant un missatge d’empoderament per celebrar el mes de l’orgull.
«Estic molt contenta de poder col·laborar amb Neon Milk. Crec que el més important és ser sincer amb si mateix i viure amb autenticitat. Gràcies per inspirar tantes persones i demostrar que l’amor i la bondat sempre guanyen. Com diem les membres de SNSD, ‘Ara i per sempre, amb vosaltres!’»
A través d’aquests moments, “Into the New World” ha adquirit un significat molt més especial. El K-pop és sovint percebut com a una indústria centrada en els èxits empresarials més que en les veus dels artistes. Malgrat tot, aquesta cançó, a través del seu recorregut històric, s’ha convertit en una peça que transcendeix el control corporatiu. El més destacat és que les mateixes membres de Girls' Generation (SNSD) donen suport a aquest nou significat. Això ens porta a noves reflexions.
🧑💻 Qüestions a reflexionar: més enllà de “Into the New World”
L’estatus social que ha aconseguit “Into the New World” ens diu molt sobre tot el K-pop. Planteja més preguntes importants —no fàcils— sobre el seu futur. Aquí en resumeixo tres:
1) El K-pop ja és part de la comunitat social
El fet que el K-pop sonés durant la protesta per la destitució de Yoon Suk-yeol no va ser casual. Era el resultat d’anys de context social acumulat. Ara bé, la indústria del K-pop pretén evitar i esborrar aquestes connexions socials. La crítica social es limita sovint a l’estètica, les lletres o les narratives. Quines conseqüències tindrà això en el futur?
Els fans del K-pop són especialment sensibles a la qüestió de la justícia. No és una qüestió generacional, sinó la conseqüència dels últims 30 anys de la indústria. La selecció d’artistes, els debuts, les trobades amb fans... tot gira al voltant de la idea de justícia. Per això reaccionen amb tanta força davant les injustícies socials. Abans, es veia com una actitud pròpia de grups de fans minoritzats, però ara això ha canviat. El K-pop ja no és només un producte d’exportació; és un element fonamental dins de la societat coreana. Això obligarà les empreses d’entreteniment a repensar completament com entenen els seus fans.
2) El feminisme serà encara més rellevant
Aquesta tendència ja fa anys que l’apunten els experts. Especialment després de moviments com el #MeToo o l’escàndol del cas de les “sales de xat N” del 2015 al 2020, els fans del K-pop van canviar profundament. Tot i que a Corea del Sud la paraula “feminista” sovint es tracta com un insult, a escala global vivim una era clarament feminista. Les comunitats de fans del K-pop, tant coreanes com internacionals, són majoritàriament femenines i comparteixen la ideologia feminista. Aquest fet es va posar patent durant les darreres manifestacions.
Per això, el futur del K-pop no dependrà dels nous gèneres o models de negoci, sinó de les relacions amb aquests valors. Malauradament, molts actors de la indústria encara veuen el feminisme des d’un punt de vista superficial i distorsionat, com si fos només una lluita entre homes i dones o una ideologia de superioritat femenina. Tot i això, sense una comprensió profunda del feminisme i la crítica al patriarcat, serà difícil mantenir i expandir els vincles amb els fans.
3) No es poden ignorar les comunitats minoritàries
Des de fa temps, les iniciatives com la “Queerdologia del K-pop” o les “Festa K-pop del Dolor (Seulpeum K-Pop)” han intentat conceptualitzar el vincle entre el K-pop i les comunitats queer-underground. La veritat és que, sovint, aquestes iniciatives han estat marginades pel simple fet de ser “minories”.
Tanmateix, aquestes comunitats minoritàries han estat històricament el cor del valor simbòlic del K-pop. És la naturalesa mateixa de la música pop: quan una cançó troba significat en l’underground, esdevé una tendència i, finalment, un gènere. Rock’n’roll, soul, disco, hip-hop, electrònica... totes les músiques populars modernes han seguit aquest camí. El K-pop, també. Sobretot a la dècada de 2020, la rellevància de les minories és més forta que mai. Paradoxalment, en un món globalitzat, les comunitats minoritàries s’estan convertint en el corrent principal. Quina actitud hauria d’adoptar la indústria del K-pop davant aquesta realitat?
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: Miguel, 희중
Administració de la publicació: Miguel
Disseny de les diapositives informatives: 가리
Comments