L’orgull no el festegen únicament les persones LGTB sinó també molts d’altres grups minoritaris de la nostra societat. La solidaritat i el suport entre les persones de minoria social van omplir la plaça on el 23è Orgull de Seül va tornar a celebrar-se després de tres anys d’absència.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: 에스텔, Miguel
“L’homossexualitat és pecat! Penediu-vos-en! Jesucrist salva!”. És un dels missatges que mai no falten al dia de l’Orgull per part de les manifestacions LGTBfòbiques. Aquestes encerclen la plaça i disparen discursos d’odi contra els participants del festival. Tanmateix, la sensació que domina la plaça no és l’odi; un nombre d’organitzacions polítiques, socials, culturals i religioses venen a mostrar la seva solidaritat i suport per combatre l’odi i promoure els drets del col·lectiu. En aquest article, ens agradaria explicar-vos com la solidaritat va omplir la plaça durant el 23è Orgull de Seül.
“Vivim, convivim, avancem”
Solidaritat contra la Discriminació de la Discapacitat (ScDD; Solidarity Against Disability Discrimination en anglès) seria l’organització civil que més atenció ha atret en 2022 per la seva forma de protestar. Han reivindicat un pressupost digne per un transport públic igualitari i la garantia de l’accessibilitat als llocs públics per a les persones amb mobilitat reduïda. Ho han fet pujant i baixant del metro de Seül en cadires de rodes en hores punta del matí, el qual ha derivat en els retards del metro. Ara bé, les retòriques polítiques del Partit del Poder Popular (People’s Power Party, PPP)― el partit conservador en poder― i el seu ex líder Lee Jun-seok han censurat aquesta protesta, insistint que la garantia de l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda perjudicaria els drets d’altres ciutadans.
ScDD hi va fer una resposta més contundent: oposar-se a tot tipus de discriminació i mostrar una solidaritat més forta amb altres grups minoritaris de la societat. L’activista Lee Hyung-suk va participar de l’Orgull de Seül per la seva entitat i va alçar la veu a l’escena: “Des d’ScDD ens oposem a tot tipus de discriminació. Els drets humans han de ser iguals per a tothom. Els drets de les persones amb discapacitat, les dones i les persones LGTB no són temes separats. Actuem junts, lluitem junts i mostrem la solidaritat per combatre la injustícia de l’actual sistema social que discrimina els grups minoritaris”. La solidaritat també va fer aparèixer una formació conjunta anomenada la Marxa de la Solidaritat Extraordinària entre ScDD i Solidaritat pels Drets Humans LGTB de Corea (Solidarity for LGBT Human Rights of Korea), que van desfilar mà a mà fins i tot sota una pluja pesada amb pancartes de diversos missatges.
“Esperem que la nostra societat esdevingui una comunitat sana de convivència on es reconegui la diversitat i deixin d’existir les mirades de discriminació”
Una altra entitat integrant de la Marxa de la Solidaritat Extraordinària va ser la Federació de Sindicats de Corea del Sud (Korean Confederation of Trade Unions, KCTU), que és un dels dos sindicats més grans del país. KCTU va obrir la parada a la Plaça de Seül i va oferir que els participants provessin uniformes sense gènere de diverses professions. Al costat de la seva parada, es trobava la d’Amics dels Treballadors, una organització d’advocats laborals en període de prova, i s’hi realitzaven consultes laborals per als treballadors LGTB. Val la pena recordar que KCTU també havia sortit als carrers per mostrar la seva solidaritat amb l’Orgull quan l’Ajuntament de Seül executava una adminsitració discriminatòria.
L’eslògan del 23è Orgull de Seül va ser “Vivim, convivim, avancem”. Sota aquest eslògan, diversos grups minoritaris de la societat sud-coreana van concórrer a l’Orgull, van mostrar la solidaritat entre ells, van avançar cap a l’enderroc de tot tipus de discriminacions que estigmatizen els éssers fora de la normativitat. Tot això contrastava amb l’hostilitat que predominava l’espai fora de la plaça.
Les religions existeixen per estimar, no per odiar
Lamentablement la majoria dels grups LGTBfòbics que encerclaven la plaça eran entitats religioses de caràcter conservador. Però sabem que les religions no existeixen per odiar; dins la plaça, les religions de tot tipus existien per estimar i abraçar. La parada de l’Ordre Jogye del Budisme Coreà, la variant budista més gran del país, va marcar la seva presència i els monjos regalaven als participants ventalls que posaven ‘Un món sense discriminació, tots som budes’ i polseres de cinc colors que simbolitzen la salut i el benestar. “Tal com els fils de cinc colors formen una sola polsera, a la nostra societat hi conviuen diversos veïns”, va afirmar Jimong, el monge cap de la Commissió d'Afers Sociolaborals de l’Ordre. “Esperem que la nostra societat esdevingui una comunitat sana de convivència on es reconegui la diversitat i deixin d’existir les mirades de discriminació”, va afegir.
Les entitats cristianes tampoc van faltar a l’Orgull. La sacerdotessa Min Sook-hee de l’Església Anglicana de Corea i la pastora Kim Jeongwon de l’Església Presbiteriana de Corea van presidir cerimònies de benedicció per als creients cristians LGTB. Així mateix, la carrossa de Jesucrist de l’Arc del Cel (Rainbow Jesus), organització cristiana LGTB, va encapçalar la marxa i els participants van cantar tots junts càntics adaptas al ritme de la música de dansa electrònica (EDM). Els sacerdot i creients de l’església cristiana, l’església catòlica i el budisme també van formar la Coalició de Religiosos que Caminen amb els Amics LGTB i van juntar-se a aquesta marxa pacífica amb el missatge ‘Ens oposem a tot tipus d’odi i discriminació en nom de la religió. Nosaltres, en nom de la religió, donem la benvinguda i benedicció incondicial als nostres amics LGTB”.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: 에스텔, Miguel
Referències (disponibles en coreà)
Comments