L’Orgull de Seül torna als carrers, marcat per les discriminacions institucionals

El Festival Cultural Queer de Seül (Seoul Queer Culture Festival, SQCF) és el festival cultural més gran del col·letiu LGTB de Corea del Sud i també una manifestació reivindicativa per denunciar les discriminacions contra el col·lectiu. Enguany ha fet 23 anys i ha tornat a sortir als carrers després de tres anys d’absència per la pandèmia, malgrat tot tipus de tractaments discriminatoris de l’Ajuntament de Seül.

• Traducció al català: Miguel

• Revisió de la traducció: -

• Redacció: Miguel

• Revisió del text redactat: 권태, 레이, 에스텔

L’últim 16 de juliol han celebrat el Festival Cultural Queer de Seül, l’orgull més gran del país, a la Plaça de Seül. En els darrers dos anys la Covid-19 ha forçat que se celebrés en línia, de manera virtual, però enguany una gran multitud de participants han pogut tornar a la plaça i als carrers. La discòrdia amb l’Ajuntament de Seül va marcar la preparació del festival, en què la calor i els núvols va perdurar fins que va començar a ploure a bots i barrals i la manifestació LGTB-fòbica encerclava la plaça fent soroll sense parar. Malgrat tot, l’Organitzadora del Festival calcula, presumida de l’èxit, que més de 135 mil persones van venir a gaudir de les activitats cultural-polítiques.

Una pancarta gran decora l’entrada a la plaça. (Font: Goham 20)

A prop de 80 entitats de drets humans, ambaixades, empreses, entre d’altres, tenen la seva parada a la plaça. (Font: Goham 20)

Personatges i entitats fan discursos de solidaritat i actes de celebració a l’escena. Ara ho estan fent el Centre Coreà d’Ajudes a la Violència Sexual (Korean Sexual Violence Relief Center) i la Solidaritat contra la Discriminació de la Discapacitat (Solidarity Against Disability Discrimination). (Font: Goham 20)

Aficionats de K-pop també en formen part. Rainbow MooMoo, el grup d’aficionats de Mamamoo que financen l’Orgull, fan volar la seva bandera. (Font: Goham 20)

La plaça està encerclada per tanques i també pels manifestants d’odi, que s'han movilitzat amb altaveus per fer discursos LGTB-fòbics. (Font: Goham 20)

Despleguen la gran bandera arc de Sant Martí, el símbol de l’Orgull de Seül. (Font: Seoul Queer Culture Festival)

La marxa continua fins i tot sota la pluja! (Font: Seoul Queer Culture Festival)

Efectius policials acompanyen els participants de la marxa a fi de prevenir possibles intrusions per part de la banda LGTB-fòbica. (Font: Seoul Queer Culture Festival)

La banda de percussió folklòrica arriba al seu clímax a la plaça després de terminar la marxa i la persona al centre reivindica amb el seu instrument: “Llei Anti Discriminació JA!” (Font: Seoul Queer Culture Festival)

L’Ajuntament no hi col·labora

Aquí veurem com l’Ajuntament de Seül s’ha mostrat poc col·laboratiu amb l’Orgull, el qual exemplificaria com les institucions de Corea del Sud han discriminat el col·lectiu LGTB. El conflicte principal resideix en l’anomenat Comitè de la Ciutadania Metropolitana de Seül per a l’Operació de la Plaza Oberta (Seoul Metropolitan Citizens' Committee for Operation of Open Plaza). Aquest comitè, convocat pel govern municipal, va explicar que estudiaria si l’Orgull era un festival ‘sa’ i decidiria autoritzar o no la seva celebració. Aquest procés és extraordinari, perquè l’única cosa que cal habitualment per realitzar activitats a la plaça és presentar una declaració d’ús i el permís per part del Comitè o de l’Ajuntament no es troba dins els requeriments ordinaris.

La decisió final del Comitè confirmava que s’autoritzava la celebració de l’Orgull sota les condicions que no hi haguessin persones que exposessin massa el seu cos i que no s’hi venguessin productes obscens. Va afegir que, en detectar-se cap cas, restringiria la celebració de l’Orgull en els anys vinents. Aquesta decisió va en paral·lel amb la postura de la banda LGTB-fòbica, que ha demanat a l’ens local la prohibició de l’Orgull insistint que s’hi vendien productes en forma de genitals.

Ara bé, segons l’acta del Comitè publicada en línia, aquest no aconseguia definir ben bé què significava exactament “exposar massa el cos” ni què eran “productes obscens”. Encara més, alguns membres del Comitè sostenien que l’ésser de les persones LGTB era perjudicial per a la infància o que calia assentar un precedent per evitar les futures celebracions. La decisió del Comitè mostra la manera com les institucions públiques sud-coreanes censuren l’ésser de les persones LGTB i les seves activitats partint de l’odi i de la falsa fe que “el col·lectiu LGTB i les seves festes seran immorals”.

Aquests no són els únics casos de discriminació administrativa que han patit els actes del col·lectiu LGTB

L’alcalde Oh va començar el seu segon mandat el passat 1 de juliol. (Font: Alcaldia de Seül)

Així mateix, l’alcalde de Seül, Oh Se-Hoon, es va entrevistar amb el diari sud-coreà Kukmin (The Kukmin Daily). “Personalment m’oposo a la homossexualitat”. Dit això, no va amagar la voluntat d’institucionalitzar polítiques discriminatòries i de bloquejar la celebració d’actes del col·lectiu LGTB: “Si a l’Orgull s’hi violen els bons costums, [...] doncs no descarto restringir-li l’ús de la plaça”. El govern municipal i l’alcalde no estan actuant per protegir una part de la seva ciutadania exposada al tractament discriminatori i a la violència, sinó descuiden la situació actual amb l’excusa dels bons costums o de l'opinió personal i justifiquen la institucionalització de discriminació.

Un cop coneguda aquesta decisió, l’Organitzadora de l’Orgull i els veïns de la ciutat van preguntar a l’Ajuntament quin criteri tenien per jutjar l’exposició excessiva del cos, però l’ens local els va tornar una resposta molt ambígua: “Dependrà de si ens fa arrufar les celles sobre la base del sentit comú”. En altres paraules, el criteri no disposarà d’una línia exacta i dependrà del judici individual i subjectiu de cadascú dels funcionaris, el cual esdevé més problèmatic perquè les persones LGTB s’hi veuen obligades a extremar l’autocensura injusta i innecessària.

Institucions públiques repeteixen la discriminació contra el col·lectiu

Un altre problema en la decisió del Comitè està en el temps. Mentre que l’ordenança municipal diu que la decisió s’ha de prendre en 48 hores, el Comitè va trigar dos mesos en donar la seva resposta, una demora extraordinària que ens recorda un cas de fa un any. En 2021, l’Ajuntament va rebutjar, amb dos anys de retard, reconèixer l’Organitzadora de l’Orgull com a corporació i en el procés judicial subsegüent va declarar davant la Comissió Central de Recursos Administratius (Central Administrative Appeals Comission) que l’objectiu de l’Organitzadora de garantir els drets del col·lectiu LGTB contradeia la Constitució del país, una declaració que va causar una ràbia dins el col·lectiu.

Aquests no són els únics casos en què les institucions públiques van executar polítiques discriminatòries amb els actes del col·lectiu LGTB. En 2017, l’entitat Dones Queer (Queer Women) va organitzar una festa d’esports entre les dones LGTB i l’Oficina de Dongdaemun-gu ―un dels 25 districtes autònoms que divideixen Seül― li va anul·lar de cop i volta l’ús del centre esportiu. L’Oficina de Haeundae-gu de Busan va bloquejar de manera activa en 2019 la celebració de l’Orgull de Busan (Busan Queer Festival, BQF). Un altre cas es remunta a 2018, quan l’Oficina de Dong-gu d’Incheon li va desautoritzar l’ús de la plaça a l’Orgull d’Incheon i la policia es va mostrar passiva quan els manifestants d’odi, encapçalats per l’església cristiana, van assaltar els aparells, els cotxes i fins i tot els participants de l’Orgull.

L’ambaixador estatunidenc Philip Goldberg va donar un discurs a l’Orgull de Seül. (Font: Seoul Queer Culture Festival)

Un nombre d’ambaixadors d’altres països, entre d’altres Philip Goldberg, l’ambaixador estatunidenc a Corea del Sud, van venir a donar paraules de solidaritat a l’Orgull de Seül. Moltes persones LGTB del país troben confort quan cada anys els diplomàtics estrangers advoquen així pels drets del col·lectiu. No obstant, aquest confort evidencia la realitat en què les autoritats sud-coreanes, que més haurien d’cuidar del seu poble, el discriminen i desatenen la violència cap al col·lectiu. Tot i que l’Orgull de Seül d’aquest any s’ha pogut celebrar i apujar la veu contra les polítiques discriminatòries, es preocupa cada dia més per aquesta raó la irresponsabilitat de les institucions públiques davant molts dels actes LGTB prevists al llarg de l’any.

Subscriu-te als nostres butlletins!

Twitter en català

※ Expressem el nostre agraïment a Goham 20, mitjà de comunicació dels joves sud-coreans, per col·laborar amb nosaltres per fotografiar l’Orgull.

---

• Traducció al català: Miguel

• Revisió de la traducció: -

• Redacció: Miguel

• Revisió del text redactat: 권태, 레이, 에스텔

Referències (disponibles en coreà)

1. 이유진(2018.09.11), "'집단적 린치', '일방적 테러' 인천퀴어축제에서 무슨 일이?", 한겨레, https://www.hani.co.kr/arti/society/society_general/861537.html 2. 박다해(2019.08.19), "제3회 부산퀴어문화축제 취소... '해운대구, 혐오세력 방관'", 한겨레, https://www.hani.co.kr/arti/society/women/906219.html 3. 임재우(2021.08.27), "서울시, 기사 엉터리로 인용해 퀴어축제조직위 법인 신청 불허해", 한겨레, https://www.hani.co.kr/arti/society/women/1009436.html 4. 신형철(2022.04.14), "[단독] 퀴어축제조직위 법인 불허한 서울시..'헌법에 어긋나'", 서울신문, https://www.seoul.co.kr/news/newsView.php?id=20220414500064 5. 박하얀(2022.05.17), "'성소수자란 이유로 공공시설 이용 제한, 위법'... 차별행위에 손해배상 책임 인정", 경향신문, https://m.khan.co.kr/national/court-law/article/202205171823001 6. 박한희(2022.05.30), "예의를 지켜야 할 자는 누구인가", 경향신문, https://m.khan.co.kr/opinion/column/article/202205300300065 7. 변지희(22.06.07), "셔먼 美국무 부장관, 하리수 등 국내 성 소수자와 간담회", 조선비즈, https://biz.chosun.com/policy/politics/2022/06/07/SHKP36LVDZFX7AXWTB4FAWFJEE/ 8. 이정연, 신소윤, 박고은(22.06.10), "'서울광장에 휘날릴 무지개 깃발, 지킬 만한 가치가 있죠'", 한겨레, https://www.hani.co.kr/arti/society/society_general/1046547.html 9. 이근아(2022.06.15), "3년 만의 퀴어 축제, 7월 16일 서울광장서 열린다", 서울신문, https://m.seoul.co.kr/news/newsView.php?cp=seoul&id=20220615500054 10. 김진영(2022.06.17), "'선정적이었던 퀴어축제, 서울광장 목적에 안 맞아'", 기독일보, https://www.christiandaily.co.kr/news/116204 11. 노지민(2022.06.22), "서울퀴어문화축제 '반쪽' 승인, 비판한 언론은 소수", 미디어오늘, http://www.mediatoday.co.kr/news/articleView.html?idxno=304582 12. 양선우(홀릭)(2022.06.28), "[인터뷰] 살자, 함께하자, 나아가자 - 양선우(홀릭) 서울퀴어문화축제 조직위원장", 참여연대, https://www.peoplepower21.org/Magazine/1893381 13. 서울특별시(2022.07.01), "2022년 제4회 서울특별시 열린광장운영시민위원회 회의록", 서울특별시, https://plaza.seoul.go.kr/open_activity#view/366735 14. 백소윤(2022.07.05), "서울시의 서울퀴어문화축제 법인설립 거부는 위법 – 성소수자 차별행정에 대한 행정심판 청구 인용", 공감, https://www.kpil.org/board_activity/20220705-1/ 15. 박하얀(2022.07.07), "서울시, 광장 사용 ‘조건부 허가’ 논란", 경향신문, https://m.khan.co.kr/national/national-general/article/202207072121025 16. 박고은(2022.07.08), "서울시 과다노출 기준은 “눈살 찌푸림”…퀴어축제 어깃장", 한겨레, https://www.hani.co.kr/arti/society/society_general/1050222.html 17. 김재중(2022.07.09), "오세훈 시장 '퀴어축제 신체 과다 노출시 내년부터 제한…현장 채증 강화'", 국민일보, https://m.kmib.co.kr/view.asp?arcid=0017259449 18. 김정우(2022.07.16), "3년 만에 열린 '퀴어 축제'‥길 건너선 '반대 집회'", MBC, https://imnews.imbc.com/replay/2022/nwdesk/article/6388931_35744.html 19. 서울퀴어문화축제조직위원회(2022), "2022 제23회 서울퀴어문화축제", 서울퀴어문화축제조직위원회, https://www.sqcf.org/sqcf202