Pagesia i minories sexuals: l’estranya coalició sorgida de la crisi política
- lgbtnewskorea
- Jul 30
- 8 min de lectura
El desembre passat, en plena crisi de la democràcia provocada per Yoon Suk-yeol, els pagesos i les persones LGTB van formar una aliança nova i insospitada que ningú no hauria pogut preveure.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: -
Administració de la publicació: Miguel
Disseny de les diapositives informatives: 가리
Minories sexuals i pagesos?
A la societat sud-coreana, el col·lectiu LGTB i la pagesia no tenien cap enllaç especial entre l’un i l’altre. Tot i ser minories socials que reivindicaven els seus drets en moviments de solidaritat, per a moltes persones la imatge d’una acció conjunta entre aquests col·lectius resultava aliena.
Tanmateix, el desembre passat, en plena crisi de la democràcia provocada per Yoon Suk-yeol, els pagesos i les persones LGTB van formar una aliança nova i insospitada que ningú no hauria pogut preveure. En aquest article, expliquem el context que va portar a aquesta solidaritat davant del govern de Yoon, sustentat en l’odi contra les minories, i analitzem la importància del succeït de Namtaeryeong, tan esmentat durant el procés de destitució.
Persones LGTB en el procés de destitució
Ja hem tractat el fet que les persones LGTB van aixecar la veu a les protestes per la destitució del llavors president Yoon. La seva misogínia política, marcada per la proposta d’eliminar el Ministeri d’Igualtat de Gènere i Família durant la seva campanya electoral, va anar acompanyada de polítiques masclistes que van retallar drets a moltes minories socials, com persones amb discapacitat, migrants, pagesos i persones LGTB. Doncs les minories no van tenir més opció que sortir als carrers davant la proclamació antidemocràtica de la llei marcial per aquell govern autoritari. En el context global de l’auge de l’extrema dreta, la llei marcial representava una amenaça existencial especialment greu per a les socialment vulnerables.
Llegiu el nostre article sobre la resposta de les persones LGTB a la llei marcial (en castellà): Derechos humanos ante el golpe de estado y voces de la minoría sexual en medio de la crisis de la democracia
Tot i aquest context, la presència dels símbols LGTB com les banderes de l’arc del cel a les protestes per la destitució era excepcional. Algunes persones ho relacionen amb les protestes de 2016 per la destitució de l’expresidenta Park Geun-hye, quan les minories sexuals van experimentar una desesperació política. Tenien l’esperança de trencar estructuras sociopolítiques corruptes, pero no es va produir cap canvi: durant el mandat de Moon Jae-in, el successor de Park, els drets LGTB van quedar estancats. Davant de “grans causes polítiques”, els temes fonamentals com ara una llei antidiscriminació van ser relegades constantment per a després. I amb Yoon, els retrocessos eren encara més greus(9).
Per tant, les banderes que onejaven a les places es poden entendre «com una reacció a l’opressió i l’exclusió viscuda sota el govern de Yoon, i com un gest poderós de solidaritat»(1). Les persones LGTB van parlar des dels micròfons oberts per combatre l’odi de Yoon, visibilitzant les seves identitats, exigint una llei contra la discriminació i el matrimoni igualitari, i cridant a la solidaritat entre la ciutadania.
Pagesos en el procés de destitució
Un dels temes més polèmics durant el mandat de Yoon va ser la reforma de la Llei de Gestió de Cereals. Aquesta llei, creada el 1950, permetia a l’estat intervenir al mercat del gra per regular-ne els preus, sobretot el de l’arròs, considerat essencial per a la seguretat alimentària per ser el cereal més consumit dins el país. Doncs l’estat protegia i promocionava la producció de l’arròs i la regularització del seu preu era crucial.
Ara bé, el sistema tenia diverses deficiències. La llei actual no obliga el govern a intervenir; ho deixa com a una opció. Això ha generat problemes com l’enfonsament del preu de l’arròs quan hi havia superproducció, afectant de manera greu els ingressos de les famílies pageses. A més, la llei no defineix quan ni com ha de ser una intervenció institucional. També s’ha assenyalat com a problema la inclinació excessiva dels pagesos al cultiu de l’arròs.(2)
El 2023, el Partit Democràtic, aleshores a l’oposició però amb majoria parlamentària, va impulsar una reforma de la llei amb els objectius de la normalització del preu de l’arròs i dels ingressos de la pagesia i la promoció de la seguretat alimentària. La reforma proposada incloïa: convertir la intervenció del govern en una obligació, definir el marge de la intervenció –en cas de la superproducció del 3 al 5% i la caiguda del preu del 5 al 8%–, i subvencionar la diversificació de conreus en camps dedicats a l’arròs.
El Partit del Poder Popular, el partit del llavors president, s’hi va oposar, al·legant ineficiència i problemes fiscals, i Yoon va vetar la reforma. Va ser el seu primer veto durant el mandat. Tot i que el projecte va ser aprovat de nou després de l’aprovació de la moció de destitució de Yoon al parlament, el president en funcions Han Duck-soo hi va tornar a posar el veto. Mentre encara estava pendent la sentència del Tribunal Constitucional sobre la destitució, els pagesos indignats van agafar els seus tractors i van marxar cap a Seül cridant consignes contra el veto i exigint la detenció de Yoon.(3)
Pagesia i col·lectiu LGTB a Namtaeryeong
El 21 de desembre de 2024, mentre els pagesos es dirigien amb tractors cap a Seül des de tot el país, la policia els va aturar a Namtaeryeong, un punt fronterer entre Seül i la província de Gyeonggi-do. Va bloquejar tots els carrils i van intentar reprimir la protesta amb força.
Aleshores, moltes minories van arribar a solidaritzar-se als pagesos. Quan la situació es va fer viral a les xarxes, «milers de joves» i «dones de vint a quranata anys que agitaven lighsticks davant l’Assemblea Nacional mentre cantaven Into the New World» van aparèixer a Namtaeryeong. Molts van deixar les protestes davant el complex governamental i el palau presidencial per sumar-s’hi.(4)
També hi van ser moltes persones LGTB. Igual que a les protestes per la destitució, van mostrar les seves identitats amb discursos i banderes, com si fos una marxa de l’Orgull. Van cantar i van fer ús del micròfon obert durant tota la nit.(5)
Quan les dones joves van arribar en massa a Namtaeryeong, la sorpresa i l’emoció dels pagesos van ser immenses. (...) El comité organitzador va convidar tothom que volgués parlar a pujar a l’escenari. Es va formar una cua llarga. Una persona que s’hi va apuntar a les sis del matí no va poder parlar fins a les tres de la tarda. A Namtaeryeong, tothom era el públic i l’orador.
Les històries eren diverses, però totes compartien el relat de la discriminació i la marginació. Una dona procedent de Gwangju va explicar com s’havia esforçat a parlar amb el accent de Seül per a integrar-se a la comunitat majoritària; una pagesa de la província de Chungcheong del Sud va denunciar la indiferència de la intel·lectualitat progressista envers el món rural; un jove pagès va criticar les polítiques agràries basades en smart farms. També hi van parlar feministes, persones LGT, joves amb nacionalitat xinesa criats a Corea... Un participant que va passar la nit allà va dir: «Els pagesos, les dones i els joves ensenyaven i aprenien els uns dels altres a través de les seves històries. Era com una escola de 28 hores». (Font: SisaIN, (4))
Finalment, el 22 a les 4 de la tarde, la policia eas va retirar i va permetre l’entrada de 10 dels 30 tractors a Seül. Aquests van continuar la protesta fins a la residència presidencial. Ha Wono, president de la Lliga Coreana de Pagesos, ho va descriure com «una victòria de dones, persones LGT, joves, gent gran, persones pobres urbanes i pagesos, totes excloses per l’odi i la discriminació del sistema dominant».(6)
Pagesia i col·lectiu LGTB a l’Orgull
El 14 de juny, la Lliga Coreana de Pagesos i la Associació Coreana de Dones Pageses van instal·lar una parada al Festival Cultural Queer de Seül. Era una resposta a la crida d’un participant a les protestes davant la residència presidencial, que havia expressat el desig de veure les organitzacions pageses al Festival.(5)
Les organitzacions pageses van oferir activitats com quiz shows per explicar temes de política agrària, enquestes sobre el dret a una alimentació digna i distribució de productes agrícoles de diferents regions. El pastor Cha Heung-do, vinculat al món rural, també va oferir benediccions a parelles LGTB. Els participants van acollir la presència pagesa amb alegria, recordant els dies compartits a Namtaeryeong.(7)
Finalment, recuperem la intervenció de Jeong Youngyi per recordar el valor i el significat d’aquesta aliança entre el col·lectiu LGTB i la pagesia:
Nosaltres, les pageses, com vosaltres, sempre hem estat una minoria. Les nostres lluites han estat solitàries. Quan s’apuja el cost de vida, sempre se culpa el preu dels productes agrícoles; en tots els acords comercials, sempre es sacrifiquen els nostres productes. La nostra lluita i la nostra veu sempre han estat silenciades, i sempre ens hem vist obligades a concessions i sacrificis.
Però a Namtaeryeong tot va ser diferent. Vau venir sense dubtar-ho a donar suport a la nostra lluita. Vau mostrar una solidaritat incondicional. Els amics LGTB vau estar amb nosaltres tant a la primera com a la segona acció a Namtaeryeong, i fins al moment de la destitució de Yoon.
Nota del traductor: La 1ª acció a Namtaeryeong fa referència al fet descrit en aquest article, ocorregut el 21 de desembre de 2024. La 2ª acció va ser el 25 de març de 2025 quan els pagesos van tornar a portar els tractors cap a Seül a fi de protestar contra el retard del judici de destitució.
A Namtaeryeong vam somiar amb un món igualitari, més enllà de les diferències de raça, discapacitat, estudis, riquesa, regió i gènere. En vam aprendre nosaltres les pageses.
Malauradament, el món rural continua sent profundament patriarcal. Tot i que les dones som actores socials en la producció agrícola, encara no tenim un reconeixement legal ni social. En aquests 30 anys vivint al camp, lluitant contra l’odi i la discriminació, a vegades em sento culpable, preguntant-me si no hauria pogut canviar més coses.
Com sempre, continuarem conreant la terra i enfortint la nostra organització. Convertirem la trobada de Namtaeryeong entre les dones i les persones queer en una aliança duradora i defensarem el dret de tothom a una alimentació digna a través de la sobirania alimentària.
Allà on hi ha diversitat, hi ha revolució. Les persones LGTB mereixen una vida al món rural i nosaltres lluitarem juntes per un ésser i una vida sense estigmes ni discriminacions. Aquest món el transformarem nosaltres, les minories. Les dones pageses serem al vostre costat per avançar cap a una societat veritablement igualitària.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: Miguel
Revisió del text redactat: -
Administració de la publicació: Miguel
Disseny de les diapositives informatives: 가리
Referències (disponibles en coreà)
김세희. 2025년 1월 30일. 「탄핵 시위에 왜 이렇게 무지개 깃발이 많냐구요?」. 오마이뉴스. https://www.ohmynews.com/NWS_Web/View/at_pg.aspx?CNTN_CD=A0003099710
이오성. 2023년 4월 25일. 「양곡법 거부, 대통령이 사상 처음으로 농민을 걷어찼다」. 시사인. https://www.sisain.co.kr/news/articleView.html?idxno=50146
2024년 12월 20일. 「한덕수 대통령 권한대행이 거부권 쓴 '양곡법 개정안'은 무엇?」. BBC 뉴스 코리아. https://www.bbc.com/korean/articles/cy4pj9w54nyo
이오성. 2025년 1월 6일. 「서로를 가르친 28시간, 남태령은 ‘학교’였다」. 시사인. https://www.sisain.co.kr/news/articleView.html?idxno=54716
임은경. 2025년 6월 7일. 「“차별받는 소수자들이 세상을 바꿀 거예요”」. 프레시안. https://www.pressian.com/pages/articles/2025060412264045704
박주연. 2025년 1월 4일. 「‘남태령 대첩’ 이후, 여성과 소수자가 열어갈 세상」. 일다. https://www.ildaro.com/10085
강선일. 2025년 6월 19일. 「‘무지개 축제’ 초대받은 전봉준투쟁단, 성소수자 친구들과 재회」. 한국농정신문. https://www.ikpnews.net/news/articleView.html?idxno=67553
명숙. 2024년 12월 24일. 「[명숙 칼럼] 남태령의 밤, 우리의 투쟁은 다른 세상으로 나아가고 있다」. 민중의소리. https://vop.co.kr/A00001665531.html
고은. 2024년 12월 26일. 「소수자 연대가 새로 쓴 역사, 남태령 대첩」. 주간영동. https://www.bluestars.kr/news/articleView.html?idxno=5016
Comments