Persones LGTB a les places i la 21ra elecció presidencial
- lgbtnewskorea
- Jul 8
- 6 min de lectura
A la recerca d’una política progressista per una Corea diferent posterior al tumult polític.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: Miguel, 에스텔
Administració de la publicació: Miguel
Disseny de les diapositives informatives: 가리
La nit del 3 de desembre del 2024, el llavors president Yoon Suk-yeol va declarar sobtadament la llei marcial. Gràcies a la resistència ciutadana davant dels militars que intentaven bloquejar l’Assemblea Nacional, aquesta va poder anul·lar amb èxit la mesura. Fins a la destitució oficial de Yoon a l'abril d'aquest any, la societat civil ha organitzat protestes i accions massives sota la plataforma Acció d’Emergència per la Dimissió Immediata de Yoon Suk-yeol i la Gran Reforma Social –també coneguda en nom seu en anglès BISANG Action for Yoon Out & Social Reform–. A les places, no només s’exigia la sortida de Yoon, sinó una transformació estructural del sistema que el va portar al poder, amb una participació activa de dones, persones LGTB, joves, persones amb discapacitat i migrants.
Els col·lectius pels drets LGTB han marcat la seva presència mitjançant la fundació del Moviment Conjunt de les Minories Sexuals per a la Dimissió de Yoon Suk-yeol i creació de la Zona Arc del Cel a les places per tal de denunciar que el sistema que va provocar i defensar el cop d’estat va créixer reprimint les persones LGTB i subratllar la importància de construir una política lliure d’odi i exclusió. Les organitzacions convocants de la plataforma Acció d'Emergència, formades per diverses entitats ciutadanes, també van presentar un compromís per una protesta igualitària, amb esforços visibles per respectar-lo entre els participants, en contrast amb les manifestacions de la destitució de Park Geun-hye durant el 2016 i el 2017, marcades per la misogínia i l’odi contra joves.
En aquesta elecció presidencial han estat destacats, entre molts altres, quatre principals candidats: Lee Jae-myung del Partit Democràtic, la força parlamentària més gran; Kim Moon-soo del Partit del Poder Popular, en què militava Yoon Suk-yeol; Lee Jun-seok del Partit de Reforma; i Kwon Young-gook del Partit Democràtic del Treball.
Lee Jae-myung, conegut com a antic obrer infantil i advocat de drets humans que va obtenir els seus títols acadèmics mitjançant l’examen d’equivalència, va ser qüestionat per activistes LGTB a la Universitat Nacional de Seül sobre la proposició de la llei antidiscriminació i hi va respondre: «Que serà tot?». Com a president del seu partit, també va sostenir que els treballadors de la indústria de semiconductors haurien de quedar exempts del límit de 52 hores laborals per setmana per millorar la competitivitat industrial. Kim Moon-soo, tot i ser un reconegut sindicalista, avui encapçala campanyes contra els sindicats. Lee Jun-seok va proposar augmentar dràsticament el copagament al sistema de salut i establir salaris mínims diferents per regió. (Les postures de cada candidat sobre els temes LGTB es detallaran més endavant).
Encara que les minories sexuals van jugar un paper essencial a ampliar la solidaritat a les places de la destitució, les seves veus estaven absents dins el context electoral. Durant el debat presidencial, Lee Jae-myung va respondre a Kwon Young-gook, que li havia preguntat sobre la necessitat de la llei antidiscriminació, amb un evasiu «el més urgent és el benestar de la gent», separant així els drets LGTB de la ciutadania.
En paral·lel, l’endemà de la llei marcial, en una assemblea d’emergència convocada pel Partit Democràtic, quan activistes de la Solidaritat contra la Discriminació de la Discapacitat exigien la destitució del colpista i el criticava per rebutjar el pressupost pels drets civils i la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat, Lee va dirigir-se així a l’activista líder Park Kyoung-seok:
«Allà hi ha el senyor Park Kyoung-seok, que sembla tenir moltes coses a dir-me i no deixa de parlar-me. Però, senyor Park, creu que sigui persuasiu venir a un esdeveniment com aquest i actuar així? Només genera rebuig. Li donaré el micròfon perquè digui el que vulgui, i després li demano que guardi silenci. Sé que posa el coll en el drets de les persones amb discapacitat, així que ha de tenir les raons. Tindrà el seu torn de paraula, però després continuarem en un entorn més tranquil.»
(Font: BeMinor, https://www.beminor.com/news/articleView.html?idxno=27237)
Tot i simular un gest generós, alguns van criticar les seves paraules per separar l’agenda dels drets de les persones amb discapacitat de la ‘gran causa política’ de la destitució de Yoon i exigir novament el silenci dels socialment marginats.
Altres candidats també es van mostrar hostils als drets LGTB. Kim Moon-soo, del mateix partit que Yoon i proper al pastor extremista Jeon Kwang-hoon, va afirmar que «no s’han de donar avantatges en les contractacions laborals a les persones LGTB», tergiversant el contingut de la proposició de la llei antidiscriminació com si fos una norma que atorgués privilegis laborals a les minories sexuals. Lee Jun-seok, autoanomenat «jove conservador» amb fortes postures antifeministes, va tornar a polemitzar aquesta proposta legal, reproduint prejudicis socials que aquesta llei serviria per eliminar tota restricció cap a persones amb antecedents penals.
En aquest context, cal destacar la candidatura de Kwon Young-gook, que es va comprometre a ser un president aliat de les persones LGTB. És el candidat del Partit Democràtic del Treball, en què van confluir no només partits polítics com el Partit de la Justícia, el Partit Laborista i el Partit Verd, sinó també sindicats afiliats a la Federació de Sindicats de Corea del Sud. Kwon, antic president del Partit de la Justícia, ha estat conegut com «advocat de carrer» pel seu acompanyament a diverses lluites: contra els accidents laborals i repressió sindical al grup SPC (al qual pertany la cadena Paris Baguette), per la mort d'un estudiant en pràctiques mentre reparava una porta de seguretat en una estació de metro, o pel dret dels treballadors migrants a formar sindicats. També ha liderat el treball jurídic després de tragèdies socials com l’enfonsament del ferri Sewol. En aquesta elecció, ha signat un acord polític amb l’Acció Arc del Cel contra la Discriminació de la Minoria Sexual de Corea del Sud (Acció Arc del Cel, per simplificar), que agrupa entitats LGTB, subratllant la LGTBfòbia del país i recalcant que li tocava a la democràcia protegir les persones LGTB, que havien defensat la democràcia del país.
Mentrestant, l’Acció Arc del Cel va publicar «Quadern de demandes LGTB per a la 21ra elecció presidencial», que inclou 21 propostes essencials per a la supervivència de les persones LGTB a Corea, com ara la creació d’una agenda estatal sobre la diversitat sexual i de gènere, la legislació antidiscriminació, el reconeixement del matrimoni igualitari i el dret a l’autodeterminació de gènere per a persones trans.
Finalment, el 3 de juny, Lee Jae-myung del Partit Democràtic va resultar electe president. L’Acció Arc del Cel va emetre un comunicat per criticar que, durant la campanya electoral, ni ell ni el seu partit hagin presentat propostes per a la comunitat de minories sexuals ni hagin respost a les demandes del col·lectiu, i també per exigir el compliment de la «restauració democràtica i gran reforma social». A més, la Coalició Sudcoreana per la Llei Antidiscriminació va recordar les morts per accidents laborals repetides durant el període electoral i les vagues de treballadors tancats a desenes de metres d’alçada, assenyalant que les demandes més corejades a les places van ser la llei antidiscriminació, la igualtat de gènere i els drets LGTB.
Tot i que Kwon va obtenir només el 0,98% dels vots, va rebre més de 1.300 milions de wones (aproximadament 950 mil dòlars nord-americans) en donacions entre les 8 de la tarda i la mitjanit del dia de les eleccions. També va ser votat pel 5,9% de dones menors de 30 anys, que van participar activament a la política durant la crisi provocada per la llei marcial. El repte de la societat civil coreana continuarà.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 권태
Revisió del text redactat: Miguel, 에스텔
Administració de la publicació: Miguel
Disseny de les diapositives informatives: 가리
Comentarios