top of page

Nou govern sud-coreà segueix negatiu a una llei antidiscriminació

  • lgbtnewskorea
  • Aug 19
  • 6 min de lectura

La protecció dels drets humans torna a quedar negligida. Una legislació contra la discriminació continua sent una assignatura pendent al govern de Lee Jae-myung.

  • Traducció al català: Miguel

  • Revisió de la traducció: -

  • Redacció: 레이

  • Revisió del text redactat: Miguel

  • Administració de la publicació: Miguel

  • Disseny de les diapositives informatives: 가리


La proposició de llei contra la discriminació té com a objectiu principal prohibir tota mena de discriminació i establir mecanismes efectius per reparar els danys derivats, amb la voluntat de fer realitat la igualtat. Nombroses proposicions de llei d’aquest tipus que s’han presentat fins ara a Corea del Sud sempre han encarat amb una forta oposició per part del sector religiós, protagonitzat per l’evangelicalisme, per incloure l’orientació sexual i la identitat de gènere com a causas de discriminació. Els partits polítics principal han afavorit l’homofòbia religiosa, pertorbant un procés productiu del debat públic.


Per a les persones LGTB, una llei contra la discriminació no és només una protecció legal, sinó també una qüestió directament relacionada amb el dret a viure el dia a dia. Patir l’assetjament o ser acomiadat de la feina per ser una persona LGTB no té a hores d’ara cap mecanisme de protecció legal efectiva. Una llei contra la discriminació representa el mínim necessari per garantir la dignitat i la igualtat d’aquest col·lectiu. Malgrat els esforços d’alguns sectors, la llei continua sense legislar-se.

 

18 anys d’estancament: una llei que no arriba mai

El debat sobre una llei integral contra la discriminació fa 18 anys que no avança. Quan el 2007 el Ministeri de Justícia va presentar per primera vegada un projecte de llei, els grups cristians conservadors van reaccionar durament contra la inclusió de termes com «orientació sexual». A causa d’aquesta oposició, es va presentar una versió revisada del text que eliminava set motius de discriminació, incloent-hi l’orientació sexual. Aquest gest, vist com una concessió a la majoria normativa, va rebre fortes crítiques de la societat civil, i el projecte va acabar sent retirat.

 

Des de llavors, cada legislatura ha intentat impulsar la legislació, però tots els intents han fracassat.

 

Un punt d’inflexió va arribar amb les eleccions generals de l’abril de 2020, quan els partits progressistes com el Partit Democràtic i el Partit de la Justícia van obtenir una victòria clara. La llavors diputada Jang Hyeyeong i nou diputats més van presentar de nou un proposició de llei contra la discriminació. Aquests esforços es van ampliar amb altres proposicions presentades per diputats demòcrates com Lee Sangmin, Park Joomin i Kwon Insook. A més, al juny de 2021, una petició ciutadana en favor de la legislació es va entregar automàticament a l’Assemblea Nacional després de recollir més de 100.000 signatures. A Corea del Sud, qualsevol ciutadà té dret a presentar peticions al parlament mitjançant la plataforma digital i segons la Llei de l’Assemblea Nacional  se li obliga a estudiar totes les peticions que hagin recollit més de 100.000 signatures (aquest requisit va baixar a 50.000 el 2021). Tanmateix, la proposició va quedar encallada i continua sent una tasca pendent a dia d’avui amb l’obertura d’una nova legislatura.


Podeu consultar els detalls de les diferents proposicions clicant aquest enllaç (en coreà): https://equalityact.kr/equalityact-bill/. Totes reconeixen l’orientació sexual i la identitat de gènere com a causes de discriminació i sancionen actes discriminatoris, però discrepen en el nombre de causes de discriminació, àrees de discriminació i aparells legals per a la protecció de persones afectades.


El 10 de juny de 2021, davant de l’Assemblea Nacional, Minbyun, Advocats per a una societat democràtica, intervé en la novena acció dels dijous per exigir la legislació. (Font: Hankyoreh)
El 10 de juny de 2021, davant de l’Assemblea Nacional, Minbyun, Advocats per a una societat democràtica, intervé en la novena acció dels dijous per exigir la legislació. (Font: Hankyoreh)

Vídeo amb l’explicació de l’exdiputada Jang Hyeyeong (en coreà)

Les vides i els patiments de les persones LGTB i altres minories socials han estat ignorats durant aquests 18 anys d’estancament.

 

Polèmica reoberta en un debat presidencial de 2025

La proposició de llei contra la discriminació ha tornat a ser un tema candent durant l’elecció presidencial del 2025. En un debat organitzat per la Comissió Electoral Nacional el 18 de maig, el candidat del Partit Democràtic del Treball, Kwon Young-gook, va afirmar que «una de les demandes més urgents de la joventut és aprovar la llei contra la discriminació» i va preguntar al llavors candidat Lee Jae-myung si hi estava d’acord. Lee va començar responent que «la discriminació per motius concrets i descuidar-la no és acceptable», però va continuar dient que «comparteixo la direcció, però això posarà traves als assumptes urgents», mantenint així una postura ambigua.



Kwon hi va replicar immediatament: «Això no és una qüestió de consens social, sinó una qüestió de decisió política». Va assenyalar directament el «consens social», una retòrica política que ha servit d’excusa per ajornar la legislació durant els últims 18 anys. El fet que cap dels principals candidats expressi un suport clar revela com els drets de les persones LGTB continuen marginats dins la política sud-coreana.


Debat televisiu entre Kwon i Lee (en coreà)

Nou govern torna a ajornar la legislació

Un cop elegit president, Lee Jae-myung va nomenar Kim Minseok com a candidat a primer ministre. Kim, cristià, va reiterar el 17 de juny en una trobada amb la premsa estrangera que «cal més diàleg social» sobre una llei antidiscriminació. Va afegir que «hi ha veus desesperades que temen ser castigades per les seves creences religioses», un comentari basat en una clara incomprensió de la proposició de llei.



Kim Minseok en una trobada amb la premsa estrangera el 17 de juny de 2025. (Font: Hankyoreh 21)
Kim Minseok en una trobada amb la premsa estrangera el 17 de juny de 2025. (Font: Hankyoreh 21)

Fins ara, cap dels onze proposicions de llei presentats inclou penes penals per conductes discriminatòries. L’única excepció és la penalització de represàlies contra persones que hagin denunciat una situació de discriminació. No hi ha cap disposició que castigui verbalitzacions discriminatòries per si mateixes. L’exdiputada Jang Hyeyeong va assenyalar que «elevar pors infundades basades en falsedats a la categoria de ‘veu constitucional’ és un greu error», i va afegir que «La responsabilitat del candidat a primer ministre, també elegit diputat quatre cops, és combatre aquestes falsedats i pacificar-les, no és justificar i amplificar-les».


A més, Kim ja havia fet declaracions controvertides el novembre del 2023, durant un acte organitzat per una entitat cristiana, en què afirmava que «si tota la humanitat triés l’homosexualitat, no podria continuar existint, així que l’homosexualitat no és una qüestió que pertany al valor universal i al relativisme ni des d’una perspectiva diferent».


El problema no és només el primer ministre. El president Lee Jae-myung també ha mantingut una actitud evasiva. El 3 de juliol, en una roda de premsa a 30 dies de la seva pres de possessió, va respondre a una pregunta sobre la proposició de llei dient: «Crec que cal fer primer les tasques més urgents i greus. Són més urgents el benester del poble i l’economia», afegint que «els temes que generen conflictes han de ser debatuts socialment de manera més intensa, i potser seria millor que l’Assemblea Nacional s’hi ocupés», reiterant la seva postura passiva.


L’Acció Arc del Cel contra la Discriminació de la Minoria Sexual de Corea del Sud, formada per 48 organitzacions de drets humans LGTB, va criticar durament aquestes declaracions afirmant que «és una visió anacrònica separar els drets humans del benester del poble». Va destacar que «Compartim la visió del president que l’economia i el benester del poble són les prioritats. Lluitar contra la discriminació i protegir protegir la vida de les minories també és una qüestió urgent del benester popular».


El president ha manifestat el seu desig de debatre tant els problemes a nivell nacional com els a nivell local i buscar solucions mitjançant trobades públiques amb el poble. La discriminació quotidiana és precisament un problema que afecta tothom, i una legislació contra la discriminació per fer realitat la protecció dels drets humans universals també ho és. Ara és el moment que aquest autoanomenat «govern pràctic» passi de les paraules als fets i presenti solucions en lloc de defugir-les.





  • Traducció al català: Miguel

  • Revisió de la traducció: -

  • Redacció: 레이

  • Revisió del text redactat: Miguel

  • Administració de la publicació: Miguel

  • Disseny de les diapositives informatives: 가리



Comentaris


bottom of page