En 2020, el Servei Nacional d’Assegurances de Salut de Corea del Sud va reconèixer l’estatus d’una parella homosexual dins el seu sistema. Tanmateix, no va trigar ni un sol any en revertir la decisió. Aquesta parella homosexual va presentar un recurs contenciós administratiu per ser reconeguda com a matrimoni de fet i el tribunal de segona instància ha anunciat introduir el ‘principi d’igualtat’ al judici que encara està en curs.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: Miguel
Pel febrer de fa dos anys, Kim Yong-min, un home de 30 anys, va registrar el seu marit So Seong-wook, de 29 anys, com a beneficiari en el Servei Nacional d’Assegurances de Salut (SNAS; també conegut NHIS per la seva sigla en anglès). Kim és subscriptor d’SNAS amb finançament de la seva empresa i aquesta condició de subscripció facilita al cònjuge o als germans del subscriptor l’estatus de beneficiari, que permet ser beneficiat d’SNAS sense pagar quotes si les seves renda i propietat no arriben a la quantitat determinada. Però fins aleshores l’SNAS no havia mai concedit a cap parella homosexual l’estatus de beneficiari. Kim va preguntar a l’SNAS pel febrer de 2020 si podia registrar el seu marit com a beneficiari, aclarint que, malgrat ser un matrimoni homosexual sense reconeixement oficial, eren una unió de fet que havia celebrat la cerimònia de casament. L’SNAS, per part seva, va respondre que “el cònjuge d’una parella de fet sense registre oficial també pot guanyar l’estatus de beneficiari” i va autoritzar a So aquell estatus, reconeixent la relació de matrimoni entre Kim i So (Imatge 2).
Negligència administrativa?
Ara bé, un cop conegut aquest fet pels mitjans de comunicació, l’SNAS li va anul·lar unilateralment a So l’estatus de beneficiari per l’octubre de 2020. Va afegir que la parella homosexual no podia gaudir de l’estatus de beneficiari i que la decisió de fa vuit mesos va ser una negligència administrativa. La parella va presentar immediatament un recurs contenciós administratiu.
“L’SNAS ha concedit l’estatus de beneficiari a les parelles de fet que no han declarat legalment el seu matrimoni si presentaven documents necessaris. Si fossim una parella heterosexual, ja ens hauria reconegut sens dubte com a parella amb voluntat d’unió i no hauriem hagut de recórrer al tribunal. L’única diferència (entre nosaltres i una parella heterosexual) és el sexe. Que no ens reconegui l’estatus de beneficiari per no ser heterosexual tot i que som una comunitat econòmica amb residència compartida correspon a la violació del dret a la igualtat de la Constitució”, va declarar So davant el tribunal.
Malgrat això, pel gener d’enguany, el tribunal ha jutjat a favor de l’SNAS. “El Codi Civil, els precedents judicials del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional i la percepció general de la nostra societat indiquen que el component clau del matrimoni encara és la unió entre un home i una dona i no hi ha bases per estendre aquesta interpretació a les parelles homosexuals”, va jutjar, afegint “Atès que el matrimoni és la fruita de les implicacions socioculturals, aquesta qüestió depèn de la legislació. Si el país no compta amb una legislació concreta al respecte, és impossible estendre el significat del matrimoni a les parelles homosexuals només amb interpretacions arbitràries d’un tribunal”.
Coneguda aquesta decisió, el 13 d’octubre, la parella Kim i So van presentar-se per donar testimonis a la Inspecció d’Estat del Comitè de Salut i Benestar de l’Assemblea Nacional. La diputada Kang Eunmei (Partit de la Justícia) va interrogar el cap de l’SNAS al respecte, que no pronuncià res més que “Sento haver causat confusions”. La parella decidí no obeir a la sentència i va recórrer al tribunal de segona instància.
Anul·lació de l’estatus de beneficiari viola el dret a la igualtat
Quan la parella va consultar l’SNAS, el servei nacional d’aleshores li va concedir l’estatus de beneficiari, confirmant que en també podia gaudir la parella de fet. Però el fet que revertís la decisió just després que els mitjans de comunicació en fes ressò i ho comuniqués a la parella amb una sola trucada telefònica implica que la privació de l’estatus no va ser una decisió administrativa sinó política i discriminatòria. Així mateix, l’SNAS ha reconegut parelles de fet heterosexuals per complir un dels seus objectius: garantir que el màxim nombre de persones es beneficiïn del fons de salut públic. Des d’aquesta perspectiva, l’SNAS no va considerar iguals els drets de les parelles homosexuals que els de les parelles heterosexuals i el seu canvi de decisió correspon evidentment a la violació del dret a la igualtat.
A més a més, cal destacar la covardia del Tribunal Administratiu, que va sentenciar la pèrdua de la parella Kim i So. El tribunal va evitar la seva responsabilitat i la va encarregar a l’Assemblea Nacional, amb l’argument que caldria precedir una legislació. No obstant, Cha Seonja, catedràtica de dret a la Universitat Nacional Chonnam (Chonnam National University) i experta de la Llei Familiar, es va presentar al judici de primera instància on declarà: “La unió de fet definida pel Codi Civil (que reconeix únicament unions heterosexuals) i la unió de fet en l’àmbit de la seguretat social tenen orígens diferents, així que cadascuna ha de tenir la seva pròpia interpretació. Quan s’interpreta l’objectiu de la seguretat social, s’entén que ha de garantir al màxim els drets de cada individu, així que convindrà que el servei de la seguretat social reconegui les parelles homosexuals al màxim possible”. Tal com va declarar la catedràtica, el tribunal de primera instància tenia el paper de determinar si adoptar el Codi Civil o garantir al màxim la seguretat social. La sentència que va donar el tribunal va en contra de l’objectiu del servei de la seguretat social, sota el qual les parelles de fet heterosexuals han gaudit dels seus drets, i va ser molt covard que el tribunal responsabilitzés la legislació.
Mentre que el poder judicial i el legislatiu desatenen els drets més bàsics, les parelles homosexuals no només pateixen de discriminacions diàries, sinó també estan privades del reconeixement dels seus drets per part de l’estat. “Molts països que encara no reconeixen el matrimoni igualitari faciliten a les parelles homosexuals les assegurances mèdiques, les pensions, el dret de visites de pacients hospitalitzats, entre d’altres, per tal de garantir els drets bàsics i prevenir discriminacions”, va assenyalar la diputada Kang, en la seva intervenció en la Inspecció d’Estat. Les parelles homosexuals de Corea tenen por per les discriminacions en la salut i en la mort. Les parelles homosexuals també són parts de la ciutadania de Corea i tenen drets a gaudir de vides sanes. Les decisions de l’SNAS i del Tribunal Administratiu van ser discriminatòries.
Des d’aquesta perspectiva, l’SNAS no va considerar iguals els drets de les parelles homosexuals que els de les parelles heterosexuals i el seu canvi de decisió correspon evidentment a la violació del dret a la igualtat.
Nova etapa: ‘Principi d’igualtat’
El passat 4 de novembre, el tribunal de segona instància va donar una notícia que canviaria l’atmosfera! El tribunal de segona instància va qüestionar l’anul·lació de l’estatus de beneficiari, demanant a l’SNAS aclarir quines diferències hi ha entre les parelles homosexuals i les parelles heterosexuals. Les parelles de fet heterosexuals no són unions legalment reconegudes dins l’actual sistema legal però gaudeixen de l’estatus de beneficiari a discreció de l’SNAS. El tribunal opinà que, en consideració a aquesta situació, s’havia d’aplicar el principi d’igualtat a les parelles de fet homosexuals.
Tal com va confirmar el tribunal de segona instància, el punt litigiós d’aquest cas no és si reconèixer o no les parelles homosexuals com a parelles de fet. La causa d’aquest litigi resideix en l’administració discriminatòria basada en l’estereotip que les parelles homosexuals i les heterosexuals deuen ser diferents. Esperem una decisió prospectiva del tribunal i la garantia dels drets bàsics de les parelles homosexuals.
Traducció al català: Miguel
Revisió de la traducció: -
Redacció: 레이
Revisió del text redactat: Miguel
Referències (disponibles en coreà)
Comments